Manifest friki (en català)
Aquí el teniu, en la llengua que més coses m'ha ensenyat.
Em dic Sergi Carballo Losada i sóc un friki. Ho reconec. Tinc 31 anys i mai m’ha agradat anar de festa, ni tan sols quan en tenia 16. No fumo, no bec, no prenc drogues (si exceptuem el cafè i les pastes), no em depilo el pit ni vaig al gimnàs a posar-me catxes. M’agraden, en canvi, els escacs, la música clàssica, les matemàtiques, la biologia i la física, la literatura i la filosofia, i una cosa que ens agrada a tots els frikis: pensar.
Frikis del món: escolteu-me. Vosaltres els que a classe d’educació física mai éreu escollits per a jugar a l’equip de futbol. Vosaltres els que peseu més de cent vint quilos i gairebé ja no passeu per la porta de casa vostra. Vosaltres els que penseu que ningú del sexe oposat s’aproparà a vosaltres perquè teniu massa grans, us fa pudor l’alè, no aneu a la moda perquè els vostres pares no poden gastar-se cinquanta euros en uns calçotets de marca i no aneu de festa perquè odieu la música màquina amb totes les vostres forces.
El moment ha arribat. Els últims seran els primers, ja ho digué Jesucrist. Estem en un moment de la història de la humanitat en que la intel•ligència i el talent es convertiran en el factor clau per a obtenir un lloc de treball o per a simplement fer quelcom a la vida. Els frikis estem a tot arreu, des de la fila de l’atur fins a la càtedra de neurociències de les universitats més prestigioses. La vostra creativitat, germans frikis, s’acabarà imposant tard o d’hora. L’únic problema es com guanyar-se la vida mentre tant. La revolució de la ment està a punt de desatar-se. Una revolució en el pensament i la ciència com no ha vist aquest planeta en els seus 4.600 milions d’anys d’existència.
I els protagonistes serem els frikis, aquells que vàrem estudiar una carrera a pesar de que el xulo piscines del veí guanyava 3.000 euros a l’obra cada mes. Aquells que hem invertit els nostres anys de joventut en estudiar, llegir, pensar, jugar als escacs o a rol, en cultivar la nostra ment abans que el nostre cos.
El futur és nostre. Belén Esteban y la seva troupe de descerebrats tenen els dies contats. El PP i el PSOE que ens han intentat robar el futur també. S’apropa el dia en que els frikis governarem el món. Ho dic molt seriosament. Y aquest dia es resoldran molts dels problemes d’aquest món, fins que en sorgeixen de nous i hagin de ser els nostres fills, els fills dels frikis, els qui resolguin aquests nous problemes.
En aquests moments de desesperança, crec, a l’igual que en Jeremy Rifkin, que hem de ser optimistes. Os deixo aquestes paraules d’Ernst Fritz Schumacher a “Small is beautiful”, i disculpeu si cito de memòria:
“El que necessitem són optimistes que pensin que el desastre és inevitable a no ser que recordem qui som: una raça d’ésser dotats d’una sèrie de dons extraordinaris, que està destinada a ser feliç i a la permanència sobre la terra. Aconseguir-ho requerirà de molts sacrificis i decepcions, però els optimistes dels que parlo mai han tingut por a treballar”
Frikis del món, uniu-vos! El món és vostre!
Em dic Sergi Carballo Losada i sóc un friki. Ho reconec. Tinc 31 anys i mai m’ha agradat anar de festa, ni tan sols quan en tenia 16. No fumo, no bec, no prenc drogues (si exceptuem el cafè i les pastes), no em depilo el pit ni vaig al gimnàs a posar-me catxes. M’agraden, en canvi, els escacs, la música clàssica, les matemàtiques, la biologia i la física, la literatura i la filosofia, i una cosa que ens agrada a tots els frikis: pensar.
Frikis del món: escolteu-me. Vosaltres els que a classe d’educació física mai éreu escollits per a jugar a l’equip de futbol. Vosaltres els que peseu més de cent vint quilos i gairebé ja no passeu per la porta de casa vostra. Vosaltres els que penseu que ningú del sexe oposat s’aproparà a vosaltres perquè teniu massa grans, us fa pudor l’alè, no aneu a la moda perquè els vostres pares no poden gastar-se cinquanta euros en uns calçotets de marca i no aneu de festa perquè odieu la música màquina amb totes les vostres forces.
El moment ha arribat. Els últims seran els primers, ja ho digué Jesucrist. Estem en un moment de la història de la humanitat en que la intel•ligència i el talent es convertiran en el factor clau per a obtenir un lloc de treball o per a simplement fer quelcom a la vida. Els frikis estem a tot arreu, des de la fila de l’atur fins a la càtedra de neurociències de les universitats més prestigioses. La vostra creativitat, germans frikis, s’acabarà imposant tard o d’hora. L’únic problema es com guanyar-se la vida mentre tant. La revolució de la ment està a punt de desatar-se. Una revolució en el pensament i la ciència com no ha vist aquest planeta en els seus 4.600 milions d’anys d’existència.
I els protagonistes serem els frikis, aquells que vàrem estudiar una carrera a pesar de que el xulo piscines del veí guanyava 3.000 euros a l’obra cada mes. Aquells que hem invertit els nostres anys de joventut en estudiar, llegir, pensar, jugar als escacs o a rol, en cultivar la nostra ment abans que el nostre cos.
El futur és nostre. Belén Esteban y la seva troupe de descerebrats tenen els dies contats. El PP i el PSOE que ens han intentat robar el futur també. S’apropa el dia en que els frikis governarem el món. Ho dic molt seriosament. Y aquest dia es resoldran molts dels problemes d’aquest món, fins que en sorgeixen de nous i hagin de ser els nostres fills, els fills dels frikis, els qui resolguin aquests nous problemes.
En aquests moments de desesperança, crec, a l’igual que en Jeremy Rifkin, que hem de ser optimistes. Os deixo aquestes paraules d’Ernst Fritz Schumacher a “Small is beautiful”, i disculpeu si cito de memòria:
“El que necessitem són optimistes que pensin que el desastre és inevitable a no ser que recordem qui som: una raça d’ésser dotats d’una sèrie de dons extraordinaris, que està destinada a ser feliç i a la permanència sobre la terra. Aconseguir-ho requerirà de molts sacrificis i decepcions, però els optimistes dels que parlo mai han tingut por a treballar”
Frikis del món, uniu-vos! El món és vostre!
.jpg)
Comentarios